Constatacions d'un estudi
La setmana passada el Diari de Sant Cugat publicava un interessant
article sobre la distribució de la renda a Sant Cugat. Ens parlava
d'un fet que no era difícil d'intuir: que Sant Cugat és la ciutat
catalana amb major desigualtat en la distribució de la renda, i
aportava algunes dades interessants, com el fet que l'1% de les
rendes més altes de la ciutat acumulen ni més ni menys que el
21,02% del total de la renda, o que la renda mitjana dels declarants
santcugatencs és de 50.434 euros (aquí alguna cosa falla, hauré de
reclamar, perquè la meva renda és una quarta part d'aquesta). Entre
361 santcugatencs es reparteixen 383 milions d'euros, més d'un quilo
per barba de mitjana. Puc afirmar que, si no dissimulen molt bé, jo
no conec ningú que tingui un milió d'euros. Ni mig, vaja. També
segons l'estudi, hi ha 36 persones que declaren una mitjana de 5,7
milions. D'aquests tampoc en conec cap. Als municipis del voltant hi
ha desigualtat, però l'1% de les rendes no suca tant (Rubí 6.97%,
Cerdanyola 8,84%, Sabadell 11,42% i Terrassa 13,31%)
Coses que no caldria explicar
Preguntats sobre aquestes dades, membres de l'equip de govern treuen
ferro a la qüestió. I algun deixa anar perles de l'estil «no ens
ha de preocupar que hi hagi molta diferència si no que la gent que
estigui més abaix disposi de recursos». Hi ha coses que a vegades
penses que ja no caldria explicar i després de llegir segons què
veus que estàs totalment equivocat i que de tant en tant convé
recordar-les. I passa que el fet que hi hagi un desequilibri en les
parts més altes de les franges de renda i el fet que hi hagi gent
que malda per subsistir no són coses sense relació. Entre altres
coses perquè n'hi ha uns que exploten -pocs- i altres -bastants més-
que són explotats. O que la pobresa és conseqüència de les
injustícies del sistema que defenseu, no un fenomen natural
inevitable.
Passa que a Sant Cugat, malgrat el comprensible cofoisme per la salut
econòmica de l'ajuntament, tenim un percentatge important de gent
(al voltant del 12%) que malda per pagar serveis bàsics com el gas,
l'electricitat o l'aigua. Que un 10% necessita els serveis socials i
que les famílies ateses per Càrites augmenten i ja són més de 800
a la nostra ciutat. I passa, també, que encara que a la ciutat
tinguem un atur molt inferior a la resta del país (8,33%) abunden
les feines precàries, que dels joves que tenen feina ni la meitat
arriben al salari mínim interprofessional, i que cada dia n'hi ha
que passen a engrossir les files del col·lectiu dels noumarxats,
aquells santcugatencs que han de deixar la ciutat pel nivell de vida
impossible que s'imposa.
Una de federalistes
Fa uns dies es va presentar a Sant Cugat Federalistes d'Esquerres i
l'acte, que va omplir una de les sales de la Casa de Cultura, va
deixar unes quantes cites memorables. Un dels convidats, Joan
Botella, va dir que «No hi ha dret d'autodeterminació: el que és
legítim és plantejar el desig d'independència», que «Hi ha una
majoria federalista però no és visible perquè no té portaveus» o
que «Cada vegada hi ha més federalistes a Espanya: es declaren a
favor d'aquesta opció PSOE, IU, Podem». Victòria Camps, una de les
impulsores del Foro Babel, no es va quedar curta: «les esquerres no
poden tenir com a opció la independència», «el dret a decidir no
existeix. L'autodeterminació només és per a les colònies».
Més enllà del fet que el federalisme és una opció totalment
legítima, o que jo no comparteixi segons quines afirmacions sobre
les majories socials a casa nostra, em limitaré a dir dues coses: 1-
Que algú que nega el dret d'autodeterminació ni tan sols es pot
anomenar d'esquerres, ras i curt. I 2- que parlar de federalisme a
l'estat, quan a l'Estat Espanyol no estan ni han estat mai per la
qüestió, quan calen 2/3 de congrés i senat per una reforma,
convocar eleccions, 2/3 altre cop del nou congrés i el nou senat, i
un referèndum no és una utopia. És el que ve després.
*l'article al Diari de Sant
Cugat porta per títol «36 santcugatencs acumulen l'1% de la renda
local» del Bernat Bella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada