L'Ebola
Una de les notícies estrella de l'estiu ha estat el
brot d'Ebola a l'Àfrica Occidental. Sobre l'Ebola hem llegit de tot:
com s'ha transmès als humans, com es contagia, l'elevadíssima
mortaldat, etc. L'Ebola va aparèixer el 1976 al Zaire, un país que,
com Txecoslovàquia o Iugoslàvia, ja no existeix amb aquest nom, i
des de llavors ha tret el cap periòdicament, sempre a l'Àfrica. El
que passa és que fins ara només matava negres i, per més inri,
pobres. Per tant, a tots plegats ens importava poc o gens.
Curiosament, quan un parell de blancs han estat infectats, surten
sèrums experimentals i possibles vacunes de sota les pedres. Amb
aquests tractaments fins ara inèdits dos ianquis s'han curat.
Al·leluia.
Això em recorda la pel·lícula “Esclat”, emesa per
tv3 sovint, sempre a l'hora de la migdiada dominical. Hi surten el
Dustin Hoffman i el Morgan Freeman, i jo, i crec parlar en nom de
molts, sempre miro les pel·lícules en què hi surt el Morgan
Freeman. Al film, els EUA tenen un antídot per l'Ebola -Motaba en
diuen a la pel·li- però se'l guarden com a arma bacteriològica
devastadora fins que l'epidemia arriba a un poblet ianqui, i entre
els dos salven el poble, el país i la humanitat en general. Un cop
més, la realitat supera la ficció.
La
bandera
Llegeixo que l'alcaldessa diu que d'aquí a poc i de
manera indefinida, l'estelada onejarà a la plaça Lluís Millet,
altrament coneguda com a Plaça de l'Estació per la majoria de
santcugatencs.
Jo, mai me n'he amagat, sempre he sigut de l'altra
estelada, de la roja, però no em sembla gens malament que la pengin.
Sant Cugat és una població amb majoria sobiranista i en
conseqüència l'estelada és un símbol força representatiu a la
nostra ciutat. No obstant això, veig certa incongruència entre
aquest gest simbòlic i altres actuacions de l'equip de govern. I no
ho dic perquè a l'ajuntament hi onegin permanentment la bandera
espanyola i l'europea, sinó perquè quan des de la CUP hem presentat
determinades propostes de caire sobiranista, CiU ha dissimulat i
impedit que prosperessin. Exemples? El vot contrari a declarar Sant
Cugat moralment exclòs de la Constitució Espanyola, a declarar-la
territori lliure i sobirà, o ciutat antimonàrquica. Sempre argüint
la legalitat, espanyola, és clar. Vaja, que els gestos estan molt
bé, però aquí o ens mentalitzem que sense trencar amb la legalitat
espanyola -desobeint- no anirem enlloc, o no farem res de bo. Com
deia algú del qual ara mateix no recordo el nom, la desobediència
és la mare de la ciència.
Índex
de miserabilitat
S'ha de reconèixer que la gent del PP està excel·lint
pel que fa a l'índex de miserabilitat, i només determinats
personatges de Ciutadans poden presumir de mantenir-se al seu nivell.
Montoro ens ho va demostrar l'altre dia aprofitant el cas Pujol per
atacar l'independentisme. Sí, Montoro, el que va amnistiar els
evasors, ara ens dóna lliçons de comportament fiscal i vincula de
manera barroera el frau reconegut per Pujol amb la voluntat
d'independència de la majoria de la societat catalana. Sí, Pujol
ens ha robat a tots i no n'hi ha prou amb que demani perdó, ha de
tornar el que ha defraudat, faltaria més. I cal aixecar totes les
catifes, que surti tota la merda i començar de zero. Però que
aquest individu, membre d'un partit que porta la corrupció al seu
ADN ens doni lliçonetes, és per pixar i no treure gota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada