Són uns miserables

Amb diürnitat i traidorïa estival, aquest cop en dimecres i no en divendres, el titella Rajoy ens ofereix una rastellera de mesures diametralment oposades a les que duia al seu programa electoral entre els aplaudiments insultants dels seus coreligionaris. Una d'elles, Andrea Fabra, deixa anar un significatiu “que se jodan” quan s'anuncia la retallada de la prestació d'atur. Duran Lleida, aquest personatge que no ha treballat en tota la seva punyetera vida i entre setmana viu a una suite de luxe d' un hotel de 5 estrelles, valora positivament la mesura perquè “no s'ha de fomentar el subsidi”. I ho diu sense envermellir, amb dos collons.

S'ha de ser molt, molt miserable per anunciar aquestes mesures sabent que anualment et gastes 18.000 milions d'euros en armament, mentre amnisties els evasors fiscals en comptes de perseguir-los, mentre salves els bancs amb diner públic o mentre ni contemples abordar una reforma fiscal en clau progressiva. S'ha de ser molt miserable per intervenir els ajuntaments i atemptar de manera definitiva contra l'autonomia local mentre ni et planteges la qüestió dels centenars d'escalfacadires de Senat o diputacions. S'ha de ser molt miserable perquè ni et tremoli la veu mentre anuncies les mesures més dures que es recorden, revestint-les d'inevitabilitat quan en realitat el que vols és externalitzar, privatitzar i desmantellar tot allò que faci olor a públic. S'ha de ser molt miserable per demanar sacrificis quan no has patit mai per arribar a final de mes i t'has passat la vida vivint a la part alta de la classe política.

El que no entenc és la insuficient retallada pel que fa al nombre de regidors dels ajuntaments. Haurien d'anar tots al carrer perquè -total- després de vendre totes les empreses públiques, intervenir els comptes i buidar els edificis municipals de funcionaris (ja se sap, aquells cabrons que fan servir les hores de feina per fer gestions personals, llegir novel·la lleugera o jugar a l'Angry Birds, tot menys treballar) amb dos o tres tecnòcrates degudament encorbatats, educats a ESADE i molt emprenedors, ja n'hi haurà prou i de sobres.

Això tot just comença

I com que mentrestant, ves per on, els mercats no responen, la borsa cau i la prima de risc segueix pels núvols, és de preveure que aquest paquet de mesures només sigui el principi. I si no fem quelcom, FMI, BCE i els seus delegats locals enfonsaran aquest país i el del costat en la més absoluta de les misèries, com han fet allà on han aplicat les seves receptes. Ens parlaran de legalitat i de respecte a les condicions imposades, però ja fa massa anys que parem l'altra galta i juguem al seu joc, i així ens ha anat. Hem de començar a desobeir les lleis i els ajustos dictats des d'organismes que ningú ha escollit i que només representen els interessos d'una minoria. O nosaltres o ells.

De moment, i assumint el risc de ser acusat d'incitar a l'odi, la violència, etc etc, encoratjo els i les santcugatenques a interpel·lar als responsables de les retallades de la nostra ciutat quan se'ls trobin pel carrer, a la fruiteria o jugant a pàdel. Que els demostrin que les seves injustes mesures no són ben rebudes i notin l'alè del malestar popular creixent. Com a mínim, que no els surti gratis.

Sempre ens quedarà la Festa Major

El rescat

Sense ànim d'espatllar la festa, he de dir que el rescat m'ha decebut. Francament, després de l'enrenou dels últims mesos jo esperava, com a mínim, paracaigudistes teutons de metre vuitanta caient elegantment i oferint flors a les pubilles locals com a mostra de bona voluntat. Això o un grapat de valquíries cavalcant, amb Wagner de fons, extripant tots els excessos i perdonant la nostra inconscient i mediterrània societat per haver viscut tants i tants anys per sobre de les nostres possibilitats. Però res de res. Ens rescaten amb 100.000 milions d'euros i al dia següent la prima de risc – aquesta cosa de la qual tothom parla i ningú té ni punyetera idea de què és- segueix pujant i “els mercats”, segons els titulars de la premsa seriosa, segueixen sense oferir treva.

El mateix de sempre

I encara que estigui de moda dir que els plens municipals no serveixen per res i que s'hi tracten temes que no interessen als i les santcugatenques, aquest darrer ple de juny ens ha servit, com a mínim, per certificar una sospita secular que fins ara no havíem aconseguit verificar: que hi ha vida a altres planetes. N'hi ha d'haver per força, perquè cada cop que sento parlar algun del 4 genets de l'apocalipsi (Bruno & company) de les excel·lències de la Constitució i de la seva vigència per, per exemple, combatre les desigualtats de gènere, penso que o bé el Barroc ha tornat -en forma i contingut- o bé jo no visc al mateix planeta que ells.

Serveixen també per veure que l'equip de govern té un profund respecte per les tradicions nostrades i practica, dia si dia també, l'ancestral joc de “la treballadora autònoma del sexe i la Ramona Petita” (la Puta i la Ramoneta en versió políticament incorrecta, segons l'alcaldessa): Mentre els encaputxats d'en Puig detenen vaguistes, entre ells membres de les CUP, al ple CiU s'erigeix com a paladí del sobiranisme defensant una moció de l'Assemblea Nacional Catalana. La culpa és tota dels espanyols, que no tenen ni idea de res i malgasten els nostres diners. Quan visquem a la seva Catalunya idíl·lica amb consellers com Boi Ruiz o Felip Puig defensant els interessos dels de sempre, tot anirà com una seda. Segur.

Festa Major

Per sort, però, no tot són males notícies i falten pocs dies per la festa major. I encara que no toqui Kortatu, tindrem els Dröpools per partida doble, Esquerda al Des-plaça jove, i el només-apte-per-valents potaje del CPA, entre d'altres. També tindrem les festes alternatives, 3 dies d'autogestió, compromís i lluita a la plaça Pep Ventura: Des del pregó a càrrec de la gent de CGT-Hewlett Packard fins a la festa dels Rumb al Bar. Uns dies on, com deien en aquell disc de l'Albert Pla, podem fer el que vulguem perquè som en un país lliure. Això si, que no us vegin i fins les 3 com a molt, que sinó els veïns es queixen.

I dedico aquesta columna, escrita -com us haureu adonat- en aragonès oriental, a l'Andreu, militant tortosí de l'esquerra independentista que, mentre nosaltres estem de festa, seguirà tancat a Can Brians. Per ell i per tots els altres.