Ara
fa un any em van preguntar si jurava o
prometia “per la meva consciència i honor, complir fidelment les obligacions
del càrrec de regidor amb lleialtat al Rei, respecte als drets de la persona i
guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat i
l’Estatut de Catalunya?” i vaig respondre que si, que ho prometia perquè m’hi
obligava la llei, alhora que em comprometia a treballar per abolir la monarquia
i per aconseguir una constitució que garantís els nostres drets socials i
nacionals. Un any després de fer de regidor a l’ajuntament, trobo convenient
fer alguns comentaris, en forma de breu diccionari.
Edat mitjana
Època
on voldrien que tornéssim els 4 regidors que seuen davant meu, lleugerament cap
a l’esquerra. Al Tea Party serien l’ala
dretana. Al Congrés del PP de Catalunya van ser els únics que van votar en
contra de la ponència social i algú els va acusar de traïdors. Suposo que devien
votar en contra perquè Alicia Sánchez Camacho és mare soltera i massa
catalanista.
Toc d’atenció
Acció
que duu a terme l’alcaldessa quan algun regidor diu alguna inconveniència. A mi
m’ha cridat l’atenció dues vegades. La primera per defensar-me després que
l’afable Bruno de Salvador em comparés amb un nazi (curiosament a ell no li va
dir res). La segona, per comentar una notícia que havia llegit a diversos
mitjans, que deia que el pare d’Artur Mas tenia més de 800.000 euros evadits a
Liechtenstein. Un compte del qual, fins el 2002, sempre segons l’article, el
Molt Honorable President, era beneficiari.
Mocions que toquen i mocions
que no toquen
Darrerament,
s’ha qüestionat si el ple ha de debatre temes que superin l’àmbit municipal.
S’intenta pressionar perquè no es parli de política general i ens limitem temes
locals. L’alcaldessa, durant el debat d’una moció presentada pel PP, va
esbroncar-nos a tots per presentar mocions no municipals. Ho trobo completament
normal. Si jo fos de CiU també intentaria evitar que es debatés sobre retallades,
frau fiscal o sobre el “suposat” finançament irregular a través de Ferrovial i
el Palau de la Música. Si només debatéssim sobre temes locals i els plens acabessin
en menys de dues hores, molts periodistes i opinòlegs ens criticarien perquè
treballem poc. Posaria la mà al foc i no em cremaria.
Curiositats curiosament curioses
Potser
sóc massa jove o potser és el fet d’haver patit una brutal dictadura
catalanista amb educació només en català el que ha fet minvar les meves
capacitats de comprensió. Suposo que d’aquí a uns anys maduraré i m’adonaré que
intentar ser coherent no duu enlloc i acceptaré que la política és així. De
moment, però, hi ha coses que em desconcerten, com per exemple el fet que CiU i
el PSC no votin en contra la monarquia amb arguments més o menys esotèrics. O
que alguns partits presentin mocions sobre temes que durant els anys que han
estat al govern no els han preocupat en absolut. Vegi’s cobrament de l’ IBI a
l’església, dació en pagament o reforma laboral.
Pell molt fina
Característica
compartida per bona part de l’equip de govern. Preguntar o dubtar del que
s’està fent no és sinònim de difamar. D’acord que tenen majoria absoluta, però
podem dir el que pensem, no?
