El
grup basc La Polla Records deia, ja fa uns anyets en un dels seus
poemes musicats, que “delinqüència és tot allò que fa perillar
el seu txollo”.
Canviem la paraula delinqüència per violència i ja tenim la millor
definició de totes les que aquests mesos de llarg i unívoc debat en
tertúlies i diaris han intentat establir.
Els que
governen, aquí i al país del costat, creuen que la violència és,
únicament i exclusiva, tot allò que fa perillar l'status quo, com
ho demostra la nova i flamant pàgina web en què els Mossos demanen
ajuda i “col·laboració ciutadana” per tal d'identificar els
causants de la violència urbana. Mirant el símptoma i no el
problema real -un profund malestar social fruit de la profunda crisi
que vivim- ni es plantegen atacar l'origen i dediquen tots els seus
esforços -i els nostres calers, sigui dit de pas- a reprimir aquells
que no combreguen amb el discurs del “no hi ha alternatives” i
“tots som al mateix vaixell i hem de col·laborar”. El ministre
de l'Interior del govern dels millors, Felip Puig, no se n'amaga: Vol
que “tinguem por al sistema” i avança, sense provocar en els
nostres rostres el més mínim gest de sorpresa: “aniré més enllà
de la llei”. Amenaça també als intel·lectuals, acadèmics i
periodistes que, amb la seva ploma enverinada, han esdevingut
còmplices d'aquesta orgia de violència que viuen els nostres
carrers.
Però
perquè els periodistes no diguin que parlem de temes que no
interessen als i les santcugatenques, parlarem de la vessant local de
la cacera de bruixes. Fa un mes, el portaveu del grup municipal del
PP, Jorge Carreras, enviava a tots els grups polítics i mitjans
locals un correu electrònic amb el títol “Articulos de opinión:
violència política”. En aquest, s'enllaçaven tres columnes: Una
de l'Aina Serra al TotSantCugat, una del Victor Alexandre a Cugat.cat
i una de meva en aquest mateix portal. Segons Carreras, aquests
escrits anaven més enllà de la llibertat d'expressió i alguns fins
i tot entraven en el terreny penal, pel qual recomanava al govern
municipal que consultés amb un especialista. Segons el demòcrata
Carreras, les nostres afirmacions, que “inciden
particularmente en los sectores mas intelectualmente débiles de
nuestra población” poden provocar en
un futur proper fenòmens indesitjables de violència. Ells,
evidentment, no tenen cap responsabilitat en res del què està
passant.
Dugui
la bandera que dugui, la dreta fa el mateix a tot arreu. I ara que
ens trobem en una crisi social d'abast incalculable, es dedica a fer
de vigilant de la minoria que ostenta els privilegis. Gasos
lacrimògens, pilotes de goma, enduriments penals i vulneracions de
drets essencials. Com Franco la setmana abans de visitar Barcelona,
abans del Primer de Maig i de la cimera del Banc Central Europeu es
deté i s'empresona a activistes socials de manera injustificable
jurídicament. Això
si, amb molta corbata, molt bona educació i amb un somriure
democràtic d'orella a orella.
I com que he
començat amb una citació, clouré la columna amb una altra de
brutal actualitat tot i ser escrita fa més de 80 anys. És de
Bertold Brecht.
“Hi
ha moltes maneres de matar.
Poden
enfonsar-te un ganivet al ventre.
Negar-te el
pa.
No curar-te
quan estàs malalt.
Entaforar-te
en un habitatge penós.
Empènyer-te
al suïcidi.
Torturar-te
fins la mort mitjançant el treball.
Dur-te a la
guerra, etc
Només
algunes d'aquestes coses estan prohibides en aquest estat.”
I em permeto
afegir: I als nostres governants el que més els preocupa són uns
quants contenidors cremats.