És d’agrair, quan arriba dimecres i des de Cugat.cat apreten perquè enviïs la columna, trobar-te part de la feina feta. Aquesta setmana no tinc cap dubte sobre què parlaré, car en Ferran Villaseñor (PSC) i en Jordi Puigneró(CiU) m’han aplanat el terreny. Parlaré, doncs, del candidat únic a les eleccions del país veí. El seu nom és Duran, Rubajoy Duran.
Rubajoy Duran és un paio –diguem-ho educadament- d’ideologia laxa o més aviat distreta. Uns dies aplica retallades i altres les critica, depenent d’on vinguin. Uns dies pensa més en l’amant catalana i altres en la querida espanyola. Rubajoy Duran té un sidral mental considerable. No sap si és socialdemòcrata, neocon, fatxa o totes tres coses. De fet, no sap massa coses, a part, és clar, del llenguatge inaccessible de qualsevol tecnòcrata del partit de torn. Evidentment, no sap ni que vol dir treballar ni patir per arribar a final de mes.
El que si que té clar, però, és que com a integrant de la classe política que viu d’aquest país (i de l’altre) no farà res significatiu per canviar les coses, ja li estan bé. Deixarà que segueixin privatitzant pertot fins que ni els bancs dels parcs siguin públics, que precaritzin i acomiadin, que converteixin la Universitat en un supermercat. Seguirà retallant drets socials i laborals en comptes de lluitar contra el frau fiscal, eliminar despesa militar o desmantellar aquestes màquines immenses de fabricar vent que són les Diputacions i els Consells Comarcals. Seguirà negant, per acció o omissió el dret a l’habitatge, al treball, a l’educació o la sanitat. Seguirà negant el dret dels i les catalanes a decidir el seu futur.
Aquest 20 N recomano a tothom que faci com jo i que dediqui el dia a alguna cosa més productiva que anar a votar a les eleccions d’un altre país. Llegir els russos, escoltar Queen o fer una marató de la sèrie els Soprano. Qualsevol cosa abans que anar a votar a unes eleccions on Rubajoy Duran, candidat d’Alemanya, l’FMI i demés amigotes, guanyarà de carrer.
