No tinc cap intenció de participar en l'actual tendència de l'esquerra -i els que se n'anomenen i fa molt que ja no ho són- de flagelar-me per l'avenç de la dreta a casa nostra i arreu. I si no ho faig no és només perquè crec que qui ara retrocedeix i perd les comunitats i ajuntaments a mans del PP d'esquerra en té ben poc, sinó perquè penso, realment, que aquest maig ens dóna motius per ser optimistes.
Evidentment, a Sant Cugat la situació és, com a mínim, complicada. Les majories absolutes mai són fàcils de digerir, i els que manen ja porten molts anys demostrant-nos que saben anar per feina i que no tenen cap intenció d'aturar la construcció d'una ciutat aparador que, darrera d'una aparença immaculada, amaga moltes vergonyes. També resulta preocupant, no cal negar-ho, l'ascens de la dreta més reaccionària i casposa, la que a la nostra ciutat -no ho oblidem- diu que cal fer llistes dels pisos pastera.Malgrat aquesta aclaparadora majoria dretana, la setmana del 15 al 22 de maig ens va donar dues mostres que no tot està perdut. La primera va començar a Barcelona i s'ha anat estenent per tot arreu com una taca d'oli. Santcugatencs i santcugatenques indignades, conscients que les injustícies i la manca de democràcia que patim és insostenible, han començat a reunir-se i organitzar-se per tal de canviar les coses.
Una setmana després el 22 de maig, moltes persones que portàvem anys i anys treballant per un altre model de ciutat, hem començat a recollir els fruits. Després d'anys de treball de base, d'assemblees, de plataformes contra la guerra, les retallades, les agressions feixistes o les agressions al territori, més de 2000 persones ens van donar el seu suport. Si en algun moment havíem pensat que el que fèiem no anava enlloc, ens equivocàvem.
Fa un mes, doncs, a Sant Cugat teníem una majoria de dretes, i ara tenim una majoria de dretes però cada cop més gent desperta per canviar les coses. Coneixem la malaltia -el sistema-, els símptomes els patim dia a dia -atur, retallades, democràcia deficient...-. Només ens falta trobar la medicina. I ja ens hi hem posat.
