(publicat dl diari de Sant Cugat del 13-5-2011)
Tot i que al final Bildu es presentarà, el 22 de Maig a Sant Cugat i arreu viurem una tupinada de les de tota la vida. La Tupinada és un esport molt habitual a l’Estat Espanyol que, tot i tenir el seu punt àlgid a finals del segle XIX amb el torn dinàstic de Cánovas del Castillo i companyia, a dia d’avui es segueix practicant, per exemple, amb el nom de Llei de partits. L’avantatge del joc és evident, car hi ha moltes maneres de practicar-lo: alterar el cens electoral, falsejar el recompte de vots, votar més d’una vegada, interferir en el desenvolupament de les votacions, etc. Actualment, les modalitats més de moda són prohibir partits o intentar limitar les opcions dels contrincants des de bon principi. De la 1ª corrent tenim l’exemple del lehendakari Patxi López, que ho és gràcies a haver il·legalitzat quasi 200.000 ciutadans bascos. La 2ª la veiem a la nostra transparent i immaculada ciutat: El partit majoritari imposa els blocs electorals vulnerant els criteris periodístics, i es distribueix de manera insultant l’espai que cada partit té per donar-se a conèixer. Els que no són al consistori tenen un 1%(!) dels plafons en llocs on no hi passa ni una ànima, mentre els partits amb representació ens bombardegen per terra, mar i aire amb les cares dels seus candidats. Establir i limitar la informació que reben els ciutadans, vaja. Això és una tupinada, i el demés, tonteries.
Tot i que al final Bildu es presentarà, el 22 de Maig a Sant Cugat i arreu viurem una tupinada de les de tota la vida. La Tupinada és un esport molt habitual a l’Estat Espanyol que, tot i tenir el seu punt àlgid a finals del segle XIX amb el torn dinàstic de Cánovas del Castillo i companyia, a dia d’avui es segueix practicant, per exemple, amb el nom de Llei de partits. L’avantatge del joc és evident, car hi ha moltes maneres de practicar-lo: alterar el cens electoral, falsejar el recompte de vots, votar més d’una vegada, interferir en el desenvolupament de les votacions, etc. Actualment, les modalitats més de moda són prohibir partits o intentar limitar les opcions dels contrincants des de bon principi. De la 1ª corrent tenim l’exemple del lehendakari Patxi López, que ho és gràcies a haver il·legalitzat quasi 200.000 ciutadans bascos. La 2ª la veiem a la nostra transparent i immaculada ciutat: El partit majoritari imposa els blocs electorals vulnerant els criteris periodístics, i es distribueix de manera insultant l’espai que cada partit té per donar-se a conèixer. Els que no són al consistori tenen un 1%(!) dels plafons en llocs on no hi passa ni una ànima, mentre els partits amb representació ens bombardegen per terra, mar i aire amb les cares dels seus candidats. Establir i limitar la informació que reben els ciutadans, vaja. Això és una tupinada, i el demés, tonteries.