dimarts, 14 de desembre del 2010

Un any del 13D!

Tot i que objectivament fa un any de la consulta a Sant Cugat, sembla que fos ahir. Deu n'hi do l'enrenou que va suposar, les hores dedicades i la participació que vam aconseguir. Vistos els resultats de les posteriors consultes, a més a més, el fet que el 25% dels i les santcugatenques anés a votar encara prèn més rellevància. Va ser un èxit majúscul.
Per aquelles dates, el director del diari de l'Ateneu, un crack que em permetia escriure el que em donava la gana per sorpresa meva (i d'altres...) em va encarregar una columna sobre el tema de l'autodeterminació que havia d'anar al costat d'una altra del Jordi Casas (ICV) on explicava que el dret d'autodeterminació ja s'exercia cada 4 anys... I això és el que vaig escriure:

Sense autodeterminació no hi ha democràcia
En un país normal ningú s'escandalitzaria pel fet que desenes de municipis exercissin el dret d'autodeterminació i fessin consultes preguntant als ciutadans sobre la voluntat de dotar la seva nació d'un Estat. En un país normal tampoc es qüestionaria l'exercici d'un dret elemental (recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans) i paral·lelament es donaria oxigen als camises blaves perquè sortissin de les cavernes.
No obstant, l'Estat Espanyol no només no és un país normal, sinó que ni tan sols és un país democràtic. No pot ser-ho de cap de les maneres un país on la tortura és una pràctica habitual en la repressió a la dissidència, on es tanquen diaris, s'il·legalitzen partits, i on el cap d'Estat és un personatge que ningú ha escollit. Bé, sí que va ser escollit. Escollit i coronat pel dictador feixista concretament.
Clarificant posicions
Les consultes han motivat un allau de reaccions i posicionaments de tot tipus. Evidentment, els que van sorgir del franquisme no hi estan d'acord, però també s'hi oposen els que cada cop que necessiten els vots catalans fan campanyes buides de contingut polític on apel·len a la por i a evitar que ellos vuelvan. El tinent d'alcalde del PSC al Masnou ha dit que el dia 13 a Arenys hi va haver dos actes feixistes, el de Falange i el referèndum. Regidors d'ICV han impedit el suport municipal a les consultes a Sitges i Vilanova i la Geltrú.
Els seus respectius partits, al no penalitzar aquestes actuacions, demostren clarament de quin bàndol estan. A vegades cal posicionar-se i deixar de jugar a la puta i la ramoneta. Per acció o per omissió, alguns ho han fet clarament. És d'agrair.
El camí ineludible
Malauradament, els referèndums locals no són la solució al plet entre Catalunya i Espanya, però permeten visualitzar el descontent creixent de bona part de la societat catalana amb uns pedaços que ja no eviten l'escapament. Fa quasi 30 anys, la Trinca ens explicava com, per canviar-ho tot però que tot seguís igual, ens van muntar unes eleccions. Ens advertien, a més a més, que a l'hora de la veritat els tractats amb els rostres pàl·lids eren paper mullat. Tristament, la cançó és més vigent que mai. Qui no se'n vulgui adonar és lliure, però els drets fonamentals i inalienables no es discuteixen, s'exerceixen. I cada cop som més els que ho tenim clar.

dijous, 9 de desembre del 2010

Living la vida loca: Misèries de la policia santcugatenca

A Sant Cugat, amb el tema de la policia i la seguretat estem curats d'espants. La policia local ha sigut notícia constant als mitjans per diversos temes: baralles d'agents a la porta de discoteques, policies intocables, un que pagava la gasolina del seu cotxe particular amb la targeta del cos, un altre acusat d'apropiar-se de part de la recaptació de la loteria de Nadal, etc. No en va, la majoria de queixes rebudes el 2009 pel Síndic de Greuges feien referència a actuacions inadequades del cos (fins a 156 reclamacions)

El regidor de Seguretat Xavier Martorell no és una persona precisament dialogant, i el seu despotisme i xuleria arriben fins a límits insospitats. A Barraques de fa tres anys, alguns agents van detenir dos joves que van acabar condemnats a 6 mesos de presó. Martorell sabia perfectament el motiu pel qual havien estat detinguts els joves i que no havien participat en els aldarulls i agressions que se'ls hi atribuïen. No obstant això, va preferir defensar els seus homes, mentir i deixar que els dos nois carreguessin amb el mort.
En el tema de les càmeres, la transparència i les explicacions han brillat per la seva absència. En el ple en què es debatia sobre el tema, es va tancar en banda i es va limitar a titllar de demagogs els que demanaven explicacions o, com a mínim, veure els informes sobre la necessitat de la instal·lació.

I per si no en teníem prou, ara són notícia els Mossos de la ciutat. Segons les primeres informacions, com a mínim un agent, un tal Molina, hauria passat informació a un narcotraficant. Pel què sembla, mentre el narco deixava el cotxe a una altra agent perquè fes una volteta (que n'aprenguin!), ell i l'amic Molina entraven a la zona reservada de la comissaria per realitzar unes consultes a la base de dades de la policia. En fi, tot un exemple de sacrifici, treball i proximitat per a la ciutadania. A favor seu només podem dir que, almenys, no ho va fer a canvi d'una playstation com el seu colega subinspector de Vilanova... (http://ves.cat/aomR)

Esperant amb candeletes noves revelacions encara més sucoses, adjunto la transcripció d'una conversa telefònica en què es poden veure les sanes aficions l'agent implicat. 


dijous, 2 de desembre del 2010

Gràcies Xavier Martorell!

Com a homenatge a les càmeres de videovigilància (13) que a partir d'ara vetllaran per la nostra llibertat i al regidor de seguretat Xavier Martorell (guardó botifler de l'any 2008), recupero la columna que vaig escriure al diari de l'Ateneu en ple debat sobre el tema. Adjunto, a més a més, la ubicació de les càmeres, per si de cas algú vol cometre algun delicte.

  
La columna 
A 13.846 euros la càmera

Una gran decisió
Com que no sóc un malpensat ni un esquerranós de massa barba i dutxa escassa, estic completament d'acord amb la implantació de les càmeres de videovigilància.
Confio en el regidor de Seguretat Ciutadana i en els criteris esotèrics i/o metafísics que l'hauran dut a decidir que la millor manera d'emprar els diners del Fons Estatal per l'Ocupació i la Sostenibilitat Local és instal·lar 13 càmeres de videovigilància al centre de la nostra ciutat. De la mateixa manera, no crec en absolut que la seva -diguem-ne debilitat- per la seguretat ( treballava en una empresa del sector, es va encarregar del desplegament dels Mossos i oferia classes a l'escola de policies...) hagi influït de cap de les maneres en aquesta decisió. Després d'una ràpida i senzilla operació, veig que cada càmera costarà 13.846 euros. Més de 2 quilos de les antigues pessetes. Una ganga, vaja.
Ens sobren els calers
Clar que sí. En una ciutat on no hi ha problemes d'ocupació -tothom sap que la majoria de treballadors de la Delphi són de Rubí- ni de sostenibilitat local, la millor manera de gastar els 180.000 euros és fent-ho en càmeres. Tot i això, caldrà adequar el nomenclàtor dels carrers per tal de reflectir aquest nou clima de tranquil·litat, on ja no haurem de patir perquè cap immigrant, ionqui o prostituta ens robi la cartera a altes hores de la matinada en ple carrer Santa Maria. Propostes? Carrer de la Llibertat duradora, Justícia Infinita, Seguretat perenne i, en homenatge a la llibertat d'expressió i contra quatre intolerants que no representen a ningú, carrer d'en Jordi Casas.
No m'agrada que em fotografiin la titola
No obstant això, i encara que sigui per practicar el noble esport de dur la contrària, hi ha una cosa que m'inquieta en tot aquest assumpte de les càmeres: no m'agrada que em fotografiin la titola. M'explicaré: Posem per cas que a les 3 o 4 de la matinada tens ganes de miccionar i et trobes al centre de la ciutat. Les ganes apreten i no hi ha res obert (ai quina tranquil·litat), així que acabes optant per la opció de calmar les teves necessitats fisiològiques, en un lloc que no és el més adequat, abans de rebentar. Les càmeres t'inmortalitzaran i, tal i com està el món, segur que les imatges acaben en facebooks, youtubes i APM's varis. Pensem-hi.
(publicada el 4 de març de 2010)


  i les 13 escollides (sigueu cívics i cíviques!)
1- Pl. Lluis Millet
2- Pl. Lluis Millet cantó C/Valldoreix
3- C/Valldoreix-C/Doctor Murillo
4- C/Valldoreix-C/Sant Antoni
5- C/Valldoreix-C/Roselló
6- C/Santa Maria-C/Torrent de la Bomba
7- C/Santa Maria-C/Xerric
8- Pl. Quatre Cantons-C/Santiago Rossinyol 1
9- Pl. Quatre Cantons-C/Santiago Rossinyol 2
10- C/Santiago Rossinyol entre Carme i Gorina
11- Pl. Octavià cantó C/Santiago Rossinyol
12- Pl. Octavià cantó Pl. Augusta
13- Pl. Sant Pere cantó C/Major



dimecres, 1 de desembre del 2010

La cosa s'anima

Després d'aquest final de novembre convuls, he decidit iniciar aquest blog perquè ja fa temps que em ve de gust fer d'opinòleg (si la Bibiana Ballbè ho fa jo també puc). Tot i que bàsicament parlaré de temes locals i de política, no descarto incursions en altres assumptes.
I bé, com que és 1 de desembre i tothom parla de les eleccions i del clàssic, jo faré el mateix.

No cal ser cap llumenera per veure que hem viscut un gir a la dreta significatiu. Com que el vot ideològic ja quasi no existeix, la gran majoria de l'electorat s'ha basat en la crisi del Tripartit per donar suport a la dreta (des de CiU fins a PxC) i quasi la meitat del país ha confiat en Mas, erigit com el salvador que acabarà amb tots els problemes de Catalunya.

Tripartit: fi de trajecte

Molts no n'esperàvem massa del Tripartit, però el que ha quedat clar és que en els darrers 7 anys el govern no ha estat capaç d'endegar reformes de fons que possibilitessin una millora real de les condicions de vida de la població. En matèria nacional, tenim un Estatut de fireta, i en la resta d'àmbits el neoliberalisme ha seguit el seu avenç implacable (la implementació del Pla Bolonya n'és un exemple paradigmàtic).
Me n'alegro profundament de la desfeta del PSC-PSOE, ho reconec. Si hi ha una cosa detestable és fer veure que s'és el que no s'és, i això és el que porta molts anys fent aquest partit. A l'Estat o a Catalunya, no tenen cap alternativa al neoliberalisme. Han permès que seguissin manant els de sempre, han fet retallades socials i han aplicat fil per randa els plans d'ajust de l'FMI. Ser “sociata” és, més que mai, antagònic de ser socialista. Mentre escric això, sento ZP dient per la ràdio que privatitzarà els aeroports de Madrid i Barcelona. Olé i olé. Almenys, Montilla ha tingut la dignitat de plegar.

Sobre ERC, bé... El campi qui pugui sembla que ha començat. Uns deixen l'escó, altres posen (en un gest de cara a la galeria) el seu càrrec a disposició del Consell i per tot arreu sorgeixen crítiques a la manera com s'han fet les coses. Sembla ser que fins i tot el Carod, retornat d'entre els morts, conspira amb els seus fidels. Vaja, per asseure's a mirar-ho amb un bol de crispetes.

I l'Herrera, després de perdre 50.000 vots, ara s'erigeix com el referent de l'esquerra i vol obrir contactes amb “l'esquerra social”... Suposo que ho fan amb bona fe, però els moviments socials, des de la càrrega dels mossos durant les manifestacions de Bolonya i la manca d'autocrítica d'ICV-EUiA en l'assumpte, cada cop que veuen el logo d'ICV apreten a córrer.
El cas de la Núria Pòrtulas, el fet que tot i ser “ecologistes de debò” ens estiguem empassant Bracons, la MAT i el 4rt cinturó, que la Universitat Pública hagi estat tocada de mort i que s'hagin signat tants i tants ERO's sense oposició, tampoc els ha ajudat.

Santcugatitzaran Catalunya?

El Mas ja és president i, radiant, ens ha mostrat les seves intencions: vol aprimar l'administració (o sigui, externalitzar-privatitzar), eliminar la Conselleria de Medi Ambient i aposta pel Concert Econòmic. No han passat ni 48 hores i l'afable Felip Puig ha reconegut que el concert no serà possible...
En fi, que tornen les comissions, el neoliberalisme a ultrança, les xarxes clientelars i la submissió sense condicions a l'Estat Espanyol. Excel·lent.

A Sant Cugat, com que volem ser els millors en tot, hem participat un 11,5% (71,5%) més que la resta! La pallissa de CiU, de proporcions bíbliques, i la desfeta de PSC i ERC han deixat el PP en segona posició. 3 convergents tindran escó al Parlament i Recoder tindrà conselleria i tot. Penso en com s'estan carregant la nostra ciutat i, automàticament, m'agafo a la cadira. Qui avisa no és traïdor.

Los otros”

Sobre PxC i C's... què dir? Que 75.000 persones votin el feixista i analfabet funcional de l'Anglada i que més de 100.000 donin el seu vot a un partit (C's) que fa de la demagògia i el negacionisme la seva raó de ser, és francament preocupant, però tampoc ve de nou. Mal que ens pesi, tenim tanta porqueria o més que a tot arreu.

I ara què?

Pels que no ens presentàvem en aquestes eleccions, el full de ruta segueix pràcticament igual. Treballar des dels municipis per anar organitzant una unitat popular que planti cara i esdevingui una alternativa real al sistema i al país que tenim. Treballar perquè els que haurien de servir el poble facin això i no viatgin en audi's de 8 quilos tot i dir-se d'esquerres. Perquè la crisi la paguin els que l'han dut i no els de sempre. Per això i perquè uns pocs no visquin en una opulència obscena mentre mig món no pot subsistir. Pel de sempre, vaja.

En fi

És trist però cert. Sembla ser que a aquestes alçades l'únic terreny en què guanyen els bons és el camp de futbol. I “lo” d'ahir va ser plusquamperfecte. Res a envejar a una bona pel·lícula o a una simfonia. Harmonia en estat pur. 5 a 0 que queda curt i humiliació de l'enemic. La venjança somiada. Què més es pot demanar?
En un moment de la batussa final amb Sergio Ramos de protagonista, el camp sencer, 100.000 persones, la majoria de les quals havia votat CiU, Tripartit o SI; i altres, suposo que menys, PP, Ciutadans o PxC, es van aixecar i, amb una sola veu van cridar repetidament: Visca el Barça i Visca Catalunya!.